El Pantocràtor de Taüll a Taüll, els efectes especials a Barcelona

Imatge

Portem el que és de Taüll a Taüll, portem les reproduccions a diferents llocs, enviem el claustre de Palamós a casa seva, reclamem el claustre de Cuixà. Dir que una projecció ha de substituir unes pintures expoliades és directament vergonyós. Ja que no pensen tornar les pintures a casa seva els podrien consolar enviant la Pedrera a la vall de Bohí i posar al seu lloc una reproducció virtual que és molt més moderna. És un dia de dól.

Anuncis

Curiós. Cap de les antigues colonies d’Espanya ha demanat mai tornar.

Imatge

Exemples no en falten:

Argentina, Uruguay, Chile, Venezuela, Bolivia, Mèxic (Nueva España), Honduras, Costa Rica, Perú, …. més recentment Cuba i Filipines.

A la escola “nacional-sindicalista” a la que vaig assistir i que era com la de la foto , cantavem  l’himne d’España al que ara han tret la lletra, segurament per vergonya i on encara  recordaven totes aquestes colonies, també cantavem unes cançons que si les cantes a Berlin ets arrestat ( la de les joventuts hitlerianes, del partit feixiste espanyol,…). Després ens explicaven que “las provincias de Sidi Ifni, Guinea, Fernando Poo, Rio Muni, el Sahara Español y las plazas de Ceuta y Melilla eran tan españolas como Cuenca”. També ens explicaven que José Antonio Primo de Rivera deia que “España es una unidad de destino en lo universal”. Sembla que quan els jerarques de la dictadura i els seus fill, que encara manen, es van pintar el cartell de  demòcrates van descuidar les essències antigues i descuiden que per ser demòcrata cal votar, però ja se sap això és una pura anècdota.

Evidentment tot m’ho van ensenyar en espanyol, “la lengua del imperio” ja que la meva llengua era prohibida.

Per cert, Catalunya no té cap problema amb la resta d’Espanya, els problemes són amb Espanya.