Mans al Romànic (3). Taüll

Imatge

Al centre del sostre, alineats amb el Pantocràtor tenim una mà que travessa un cercle i un xai amb set ulls. El xai ens indica que és l’ Agnus Dei del que parla l’Apocalipsi i del que diu que com que era el que es va donar per els altres era l’únic digne de trencar els set segells del llibre.
Per tant la mà completa la trinitat i és l’Esperit Sant. Si el pintor hagués volgut podia desplaçar la mà una mica a la dreta i quedaria tota ella tancada dins del cercle, però tornem a veure que per poder tocar amb l’Esperit Diví, la mà ha de travessar el cercle.
Com veiem, en el Romànic els pintors són molt explícits però ens hem de parar a mirar aquest missatge tant complex i subtil que transmeten.

Anuncis

Mans al Romànic (2). Taüll

Imatge

La mà recorda el cap de l’oca que trenca la closca i veu la llum. Així la mà dreta trenca la closca i la esquerra ensenya un llibre on explica el que fa. “Ego sum lux mundi”. “Jo sóc la llum del món”. Trenco la clova per aportar la llum.

Si dividim la figura pel mig en vertical, veiem que la ma dreta que trenca la closca i per tant actua d’una manera activa va reafirmada per uns plecs de la roba que remarquen el dinamisme. En canvi a la seva esquerra s’explica, però no es mou ni un plec, o sigui és la banda passiva.

Podem dir que amb el trencament aquest 1 que era la perfecció ara és compost per una banda activa i una passiva o una masculina i una femenina o una positiva i una femenina. Com es vulgui dir. En qualsevol cas ha aparegut la dualitat.

En Física es diu que de cop hi va haver un trencament que va fer que la matèria i la antimatèria deixessin d’anular-se per passar a construir l’espai- temps i per tant el Univers. D’això se’n diu el Big-bang. Sembla que fa quasi mil anys s’explicava d’una manera similar.

Mans al Romànic (1). Taüll

Imatge

Els dits i quasi tota la mà del Pantocràtor de Taüll travessen l’anomenada mandorla. Això no és de cap manera una casualitat i una falta de càlcul, donades la precisió del dibuix i del missatge que vol transmetre. El fet que en molts Pantocràtors els dits travessin la mandorla, ens indica que és un fet volgut i que te importància en el missatge que comunica.

La figura central del Pantocràtor és situat dins d’una orla anomenada ametlla mística o mandorla, és a dir, dins la perfecció. Aquesta forma manifestament genètica està sobre una superfície rodona. És pot assimilar amb un ou. Igual que l’ou, la perfecció és tancada en ella mateixa i si no es trenca no podem dialogar amb el seu interior.